Malgrat la lluita per restituir part del nostre salari ha estat un esforç col·lectiu, els sindicats que van propiciar l’ajornament a 2012 d’aquesta excel·lent notícia es presenten com a garants, no només de la restitució del 5%, sinó també del manteniment dels llocs de feina, i fins i tot de les mensualitats i la paga de Nadal, el pagament de les quals mai ha estat objecte de negociació al nostre Hospital. La majoria al Comitè d’Empresa s’ha conformat amb la unió d’aquests tres grups, precisament els tres que van ser castigats amb pèrdua de delegats a les eleccions de 6 d’abril passat.

La Direcció els ha volgut recompensar excloent als sindicats que no es van avenir a signar la rebaixa de l’acord. Ahir dia 10 de gener els va citar en exclusiva per brindar-los la primícia del compliment d’un acord, el de 20 de setembre (i no el de 24 d’octubre, que no es veurà fins al març), que tots havíem subscrit. La Inspecció de Treball decidirà si aquesta conducta no preten condicionar la llibertat d’acció sindical.

Els professionals que van acudir a votar massivament el 26 d’octubre passat saben molt bé quines renúncies assumien (5 mi·lions d’euros en pagues d’objectius), però també saben que se’ls havia promès la restitució immediata de la nòmina prèvia a la retallada. En la nostra opinió, no fer altra consulta va ser un menyspreu que no mereixíem.

 Malgrat tot… PER FI UNA BONA NOTÍCIA !!

ENHORABONA A TOTS i A TOTES !

FELIÇ ANY 2012 !

El 24 d’octubre una majoria del Comitè va acceptar la proposta de la Direcció d’ajornar la principal compensació salarial que obtenien els treballadors a canvi de deixar de cobrar objectius per valor de 5 Milions d’euros en dos anys: el descompte del 5% dels salaris s’havia de deixar d’aplicar a partir de la nòmina del passat mes d’octubre. La signatura implica ajornar aquesta restitució fins al gener de 2012.

 Un mes després de la signatura de l’annex, el passat dijous 24 de novembre, els delegats i delegades de la UGT van repartir xapes i adhesius durant tot el matí reclamant la torna immediata del 5% a les nòmines, tal com es va comprometre la Direcció a l’acord de 26 de setembre. L’acte que es va fer a l’entrada de l’edifici de Consultes Externes va estar presidit per una pancarta amb el text: “VOLEM ALLÒ QUE VAM VOTAR: 5% ARA!!”.

Els sindicats no signants de l’annex, UGT i USOC, consideren que amb aquesta rebaixa de les condicions ratificades en referèndum per 1071 treballadors, es vulnera la voluntat majoritària del conjunt de la plantilla, ja que la part del pacte que interessa a l’empresa (la suspensió de la paga d’objectius) ja es va executar al mes de setembre, tal com recorda un dels “pins” que la UGT va distribuir dijous entre els treballadors del centre.

En qualsevol cas la UGT considera que la signatura de l’annex a l’acord s’ha portat a terme a corre-cuita sense cap justificació: no s’ha permès als representants dels treballadors conèixer en detall les condicions de finançament que motiven aquesta rebaixa, no s’ha consultat a la majoria de la plantilla (només es va fer una sessió informativa amb la presència d’uns tres-cents treballadors/es, al voltant d’un 18% de la plantilla), no s’ha passat pel Plenari del Comitè d’Empresa ni s’ha consultat a una assemblea de treballadors. La UGT, que va recollir signatures a favor de la celebració d’una consulta que ratifiqui la modificació, creu que darrera d’aquesta actitud s’hi oculta el temor que els treballadors rebutgin l’acord tal com queda rere la signatura de l’annex.

 La UGT també està venent participacions de loteria amb una forta càrrega reivindicativa utilitzant “els números de la retallada” per compondre el 53.105, que inclou el 5% de descompte en nòmina pel Decret 3/10 de juny de 2010. El TSJC ja s’ha pronunciat a aquest respecte considerant que als Hospitals privats, com l’Hospital de Granollers, el descompte del 5% de la nòmina no s’ajusta a dret.

 Dijous 20 d’octubre la Direcció comunicava al Comitè d’Empresa aquesta decisió. Tanmateix proposava restituir la meitat dels salaris que l’acord compromet per 2011 al març de 2012, i l’altra meitat al març de 2013. Després de gairebé quatre hores de negociació el Comitè únicament va aconseguir un compromís d’avançament al febrer, cas que existeixi disponibilitat de tresoreria, dels pagaments compromesos per març de 2012.

 Tanmateix es va determinar que seria deure de la part que incompleix l’acord, la Direcció de l’HGG, informar al conjunt de la plantilla i correspondria al Comitè d’Empresa l’obligació de copsar la reacció dels treballadors i treballadores en veure alterats els termes d’un acord que van ratificar tant ells com el Patronat de la Fundació.

• Dilluns 24 d’octubre a les 14 h. la Direcció exposava a l’auditori del Centre Geriàtric l’alteració de l’acord.
• A les 14’35 h., després d’haver sentit la protesta d’un treballador, la Direcció donava per conclosa la Sessió Informativa. 
• A les 15’30 h. la Direcció es reunia amb el Comitè d’Empresa amb el convenciment que el silenci dels presents a la sessió informativa era prova que el conjunt de la plantilla accepta les raons i els termes pels quals es modifica l’acord.
• Cap a les 18’30 h. ja s’havia redactat un annex a l’acord de 20 de setembre en virtut del qual s’ajorna la restitució del 5% dels salaris a l’any 2012. Els delegats de tres dels sindicats representats al Comitè d’Empresa (CC.OO., Metges de Catalunya i SATSE) signaven l’annex a l’acord.

Els sindicats no signants, UGT i USOC, manifesten:

1. Considerem intolerable i impròpia d’aquesta institució la forma en la qual es vol fer passar per negociació una nova imposició per imperatiu de les condicions de finançament. Tanmateix ens dol profundament que una part del Comitè d’Empresa es presti a aquesta farsa.
2. Resulta particularment ridícul pretendre que l’opinió de 1628 treballadors i treballadores es pot extrapolar d’una única reunió a un auditori amb tres-centes butaques que no van arribar a omplir-se. Malgrat s’havia sol·licitat més d’una convocatòria per donar oportunitat a assistir a tots els torns, tant l’hora de convocatòria com el temps destinat a sentir la veu dels presents (menys de cinc minuts) van ser imposats per la Direcció. Aquesta és la principal raó per la qual el sindicat USOC es va negar ha signar l’annex a l’acord. S’ha posat clarament de manifest la intenció d’enllestir ràpidament una cerimònia que la massiva concurrència al referèndum que va ratificar l’acord ara modificat obligava a realitzar.
3. Correspon al Comitè d’Empresa, única institució legalment reconeguda de representació dels treballadors i treballadores d’una empresa, determinar els terminis i instruments de consulta al conjunt de la plantilla que regula el Capítol II del Títol II de l’Estatut dels Treballadors: “Quan es sotmeti a l’assemblea per part dels convocants l’adopció d’acords que afectin al conjunt dels treballadors, es requerirà per a la validesa d’aquells el vot favorable personal, lliure, directe i secret (…)”. La Direcció es va negar taxativament a l’exigència de la UGT de convocar un nou referèndum.
4. No considerem suficientment exposades las raons econòmiques que argumenta la Direcció per negar-se taxativament a fer efectius els pagaments compromesos per aquest any. Quatre gargots dibuixats a una pissarra davant el Comitè d’Empresa no són suficients per justificar l’incompliment d’un acord signat i ratificat per 969 treballadors i pel Patronat de la Fundació. No s’ha permès l’estudi de les dades econòmiques i la consulta, si s’escau, als assessors econòmics dels diferents sindicats que la UGT exigia.
5. No s’ha justificat la celeritat amb la qual s’ha enllestit un procés que no comença a alterar les condicions retributives pactades fins al pagament de la nòmina de novembre, atès que ja es va anunciar la no restitució del 5% a l’octubre i aquesta condició va ser tàcitament acceptada.

Probablement aquesta actitud resignada ha estat un error per part de tots (tot i que particularment nostra, dels representants sindicals), perquè aquesta Direcció interpreta la manca d’oposició com una aprovació tàcita, tal com ha fet respecte de la passada sessió informativa.

 Les formes i pràctiques abusives que progressivament es van imposant en aquesta Direcció són conseqüència d’interpretar com una actitud passiva i resignada la implicació i responsabilitat amb la feina dels professionals d’aquest hospital.

No us demanarem que deixeu de fer la vostra tasca, però si que eviteu que el vostre silenci sigui instrumentalitzat interessadament.

Feu sentir la vostra veritable opinió

Take Our Poll

Asseguren que no es donen les condicions necessàries per continuar les negociacions
Argumenten que no es garanteix la continuïtat dels llocs de treball.

UGT, CCOO,  Metges de Catalunya (MC) i SATSE han abandonat aquest dimecres la Mesa de la Salut per la falta de condicions per continuar amb la negociació.
Els sindicats han argumentat que no es garantia la continuïtat dels llocs de treball, tot i que les empreses s’han compromès a no aplicar cap Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’extinció fins al 2013.
Fonts sindicals han informat a EFE que no han existit les “mínimes garanties” per prosseguir les negociacions i davant d’aquesta situació els sindicats no es podien arriscar a signar “un increment de jornada laboral o una reducció de sou”. Signar aquest document suposaria donar un “xec en blanc”.
En no haver-se arribat a un consens a la Taula de Salut, les negociacions hauran de continuar “centre per centre”, segons les fonts, on les direccions hauran d’informar, “d’una vegada per sempre”, de quins són els seus plans.
Els quatre sindicats han elaborat un comunicat conjunt en què afirmen que “no es donen les condicions per continuar les converses iniciades a instància del Departament d’Empresa i Ocupació”, que ha actuat  entre els sindicats i les patronals del sector.
Per als sindicats, la responsabilitat del que està passant als hospitals “és del Govern, que ha decidit no donar prioritat als serveis sanitaris a l’hora de decidir com es reparteixen els pressupostos, i que ha provocat que les empreses que es financen amb fons públics tinguin problemes de viabilitat”. Tots els sindicats han acabat finalment per abandonar la Taula de Salut.

Caldria preguntarse, si realment es tracta d’una mediació, quina part ve suggerida pels sindicats ?

No deixeu de fer comentaris.

Proposta Mediadora Dep. Salut

Recordeu que les patronals van agrupar la majoria de conflictes dels centres sanitaris concertats en quatre demandes elevades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest primer judici és el que correspon als centres Sòcio-Sanitaris i de Salut Mental que es troben encara en un periode transitori cap al conveni XHUP, però té una enorme transcendència per tots nosaltres, ja que la sentència sobre aquests centres ens indicarà quins arguments jurídics valora el TSJC i en quin sentit, de forma que serà possible avançar el sentit de les successives sentències sobre centres de la XHUP de titularitat pública i privada, entre els quals està la demanda de l’Hospital General de Granollers.

Us convoquem a tots el dimarts 8 de març a les 10h. davant els jutjats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Passeig Lluis Companys 14-16 de Barcelona

LA CONCENTRACIÓ HA DE CONVÈNCER A LA PATRONAL DE LA NOSTRA DETERMINACIÓ

Els Serveis Jurídics de l’UGT esperen una sentència del TSJC cap a finals d’abril o principis de maig. Les resolucions precedents i altres indicis senyalen que la sentència podria ser discriminatòria en base a la titularitat pública o privada dels centres demandants: les demandes estimades per als centres privats podrien ser desestimades per als públics. Ja sigui dins d’una única demanda o entre els diferents grups de demandes, una sentència contradictòria tindria l’efecte de segregar empreses i professionals que fins a la data compartien una mateixa taula salarial i un mateix conveni.

Aquesta és la situació a la qual ens està portant la patronal amb l’aplicació unilateral d’interpretacions del conveni al marge dels orgues paritaris de negociació i seguiment dels acords instituïts al nostre sector. Si no torna a la taula de negociació, la patronal aconseguirà enderrocar un conveni que ha contribuït a construir pas a pas al llarg de més de dues dècades. No es tracta d’una opinió, sinó d’una evidència que amb cada resolució judicial o pactada del conflicte a diferents hospitals al llarg del territori es va fent cada cop més nítida i inevitable.

Secció Sindical UGT

L’acord no preveu el retorn a la taula salarial prèvia a la retallada, per tant es continuarà aplicant la “rebaixa” del 5% fins que el jutjat de Granollers que porta el Conflicte Col•lectiu d’aquesta entitat resolgui. L’acord inclou una clàusula que en cas d’una resolució judicial contrària als interessos dels/les treballadors/es els garantiria conservar aquesta part restituïda del salari, i en cap cas implica la retirada de la demanda judicial: una resolució favorable a la demanda suposaria el retorn del 1,5% restant.

Aquesta notícia només pot interpretar-se com la previsió que alguns centres fan de la despesa que comportaria una eventual, i no llunyana, resolució judicial favorable al retorn dels salaris. Es tracta d’una actitud gerencial exemplar pròpia d’una Direcció responsable i curosa de les relacions laborals que estableix amb el seu personal fins i tot en moments crítics, conscient que el sacrifici d’avui és una aposta pel seu capital humà que de segur veurà recompensada en el futur.

Secció Sindical UGT

Hospital General de Granollers

SENTENCIA SAGRAT COR

No deixeu de veure el reportatge de TV3 sobre la sentència i la reacció de la Patronal UCH (que Boi Ruiz ha deixat de presidir per ocupar la cartera de Sanitat)

http://www.tv3.cat/videos/3287110/Retallada-de-sou-anullada

El motiu pel qual la demanda de Sagrat Cor no ha estat unificada amb la resta de demandes del sector al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és que l’Hospital Universitari Sagrat Cor té conveni propi. Altra particularitat d’aquest Hospital de TITULARITAT PRIVADA (com el nostre) és que el seu concert amb el SCS és parcial (60% de l’activitat), motiu pel qual en el seu cas la retallada aplicada només va ser del 3,15% del salari brut.

Però el realment interessant d’aquesta sentència són els arguments que la Magistrada/Jutge utilitza per rebatre els motius que l’empresa va adduir per aplicar la retallada, arguments jurídics que en la seva gran majoria són perfectament aplicables al nostre cas, a diferència dels que van motivar la desestimació de la demanda de l’Hospital de Santa Caterina de Girona que, recordem, és un Hospital de TITULARITAT PÚBLICA malgrat el seu personal sigui adscrit al conveni XHUP.

AQUESTA SENTÈNCIA AVANÇA LA QUE A LA PRIMAVERA DE 2011 EL TSJC PODRIA FALLAR A FAVOR DELS TREBALLADORS/RES DELS HOSPITALS DE TITULARITAT PRIVADA

L’argumentació jurídica és perfectament assimilable al cas de l’Hospital de Granollers:

• Contra l’extensió del Decret Llei 3/2010 de la Generalitat al personal de centres d’entitat privada però amb concert amb l’administració pública, la Magistrada argumenta:

“Nada se dice de los convenios colectivos suscritos por entidades privadas con su personal, no siendo posible por ello extender la restricción de derechos que comporta a colectivos a los que no se identifica expresamente como destinatarios de las medidas de contención presupuestaria”.”El art. 1, 10 del DL 3/2010 excluye al personal laboral de sociedades mercantiles del sector público de la reducción del 5% prevista sin hacer referencia alguna al personal laboral de sociedades de naturaleza privada que gestionen servicios públicos. (…) ni tan siquiera partiendo de una concepción amplia de Administración Pública puede atraer a las sociedades privadas vinculadas al SCS en régimen de concierto y a su personal.”

• Contra la interpretació de la Disposició Addicional 3ª del conveni de la XHUP, que segons la Patronal faculta a la reducció retributiva si es redueix la tarifa sanitària:

“(…) dicha argumentación se contradice con la reconocida inaplicación del incremento del 2% correspondiente a 2009 (l’increment de les tarifes que el SCS va pagar als centres concertats aquell any) que de aplicarse hubiera resultado obligada”. L’argument, a banda de ser inapel·lable, posa en evidència el cinisme de la Patronal.

• Contra la regulació unilateral dels salaris al marge de la negociació col·lectiva la Magistrada entén que la manca d’acord…

“(…) no autoriza en modo alguno a proceder a una regulación unilateral en materia retributiva, que no puede tener otro marco que el de la negociación colectiva. Avalar lo contrario supondría una clara vulneración del derecho a la libertad sindical, de la que la negociación colectiva es una de sus principales expresiones, e ignorar la fuerza vinculante que atribuye el texto constitucional al convenio colectivo, lesionando los derechos contenidos en los artículos 28, 1 y 37 de la Carta Magna”

En definitiva recull els arguments que els sindicats hem oposat tot aquest temps i que ens han portat a la legítima defensa dels nostres drets tant als jutjats com al carrer. La Magistrada conclou tanmateix de forma contundent:

“Por lo expuesto, desestimado los motivos en que ampara la demandada el unilateral descuento, debe ser íntegramente estimada la demanda interpuesta, declarando la nulidad de la decisión del Hospital del Sagrat Cor de proceder a la reducción unilateral del porcentaje del 3,15% de las retribuciones de los trabajadores, con efectos 1 de junio de 2010, declarando el derecho de aquellos a ser repuestos en sus condiciones retributivas desde aquella fecha, condenando a la demandada a estar y pasar por tal declaración.”

(la sentència no implica el retorn dels salaris no meritats, només el reconeixement d’aquest dret. Per recuperar els salaris retallats caldrà que cada treballador presenti una reclamació de quantitats per l’import exacte que li correspongui. Els treballadors afiliats compten amb cobertura jurídica a tal efecte).

La sentència preveu la possibilitat de recurs al TSJC. Tanmateix la sentència d’aquest tribunal pot ser apel·lada al Tribunal Supremo, una de les maniobres que la Patronal del sector podria voler intentar si, com tot sembla senyalar, a la primavera es resol de manera favorable als interessos dels treballadors/es. Aquesta maniobra no faria més que agreujar perillosament la crisi que pateix el sector abocant-lo a la paràlisi i posterior desintegració, un escenari ideal per a l’oportunisme de determinats col·lectius professionals que aprofitaran la situació per plantejar les seves reivindicacions particulars al marge de la resta de professionals.

És a les mans de les Patronals la possibilitat d’evitar que la Sanitat Concertada es col·lapsi: només cal que tornin a la negociació col·lectiva, un àmbit que mai devien haver abandonat, com a hores d’ara ja déu haver reconegut un dels seus més significats membres i proper Conseller de Sanitat, en Boi Ruiz.

• Quants diners em trauran de la nòmina?
  En el pitjor dels casos l’equivalent a un dia de vaga CADA MES*, en el millor (molt improbable) una congelació salarial durant anys. Però s’intentarà que la retallada es concentri en un únic complement salarial, com ara els objectius, i sobretot que no afecti al salari base o al plus conveni.

(* si treballes de dilluns a divendres una jornada representa un 1/20 de la jornada mensual: un 5% de la jornada, casualment el mateix percentatge de rebaixa salarial que la patronal pretén aplicar; per tant seria com fer una dia de vaga al mes).

• De què depèn?
  • de la força negociadora dels sindicats, que ve determinada per la seva representativitat i capacitat de mobilització demostrada, per exemple, a una vaga.
  • de la interpretació que finalment es faci de la Disposició Addicional Primera del Conveni de la XHUP que, segons les patronals, permetria la inaplicació parcial (salarial) del VII Conveni a partir del Decret Llei 3/2010.
  • de la possibilitat d’acolliment a la clàusula de despenjament salarial (art. 78 del Conveni) que per motius econòmics puguin demostrar els diferents centres.
  • del contingut de la reforma laboral que està en procés.
• A partir de quan ho notaré? A la nòmina d’aquest mes de juny, si la Patronal del sector és conseqüent amb el document remès amb data 9 de juny a la Comissió Paritària del Conveni, advertint que la manca d’acord en la negociació col·lectiva resultarà en l’aplicació dels criteris d’urgència del Decret 3/2010. En qualsevol cas, els sindicats interposarem conflicte col·lectiu davant les autoritats laborals si això arriba a succeir.
• Com es veurà afectada la paga extra de juny?
  La paga extra de juny es pagarà integra: no queda afectada per les retallades, però s’abonarà l’últim dia del mes, junt amb la nòmina.
• I la de Nadal?
  El Gerent a la reunió del dia 10 de juny amb el Comitè d’Empresa va mencionar, com una possible mesura entre d’altres, la de suprimir aquesta paga. És molt improbable que això arribi a succeir, però el sol fet de mencionar-ho dóna a entendre fins quin punt la patronal del sector es sent reforçada pels recents esdeveniments.
• Cobraré els objectius?
  És possible un acord en la negociació col·lectiva que difereixi el gruix de l’impacte de la retallada a les DPO, restant la resta de conceptes salarials més o menys intactes.
• Per què un 5%de rebaixa salarial, si el SCS només rebaixa les tarifes un 3,21%?
  El 3,21% de reducció en les tarifes i preus que paga el SCS no és un percentatge aleatori, sinó un càlcul exacte que no deixa cap dubte sobre la intenció del Decret Llei 3/2010 de què es repercuteixi sobre els salaris de la sanitat concertada, que segons càlcul de l’administració representen al voltant d’un 65% del pressupost d’aquest sector: 3,25 és a 65 el que 5 és a 100.
• Pot la Direcció d’un centre aplicar rebaixes sobre els salaris per compte i risc propi al marge de la resta del sector?
  Malgrat les Direccions d’alguns centres concertats, com ara Sant Celoni, volen fer entendre als seus representants sindicals que si poden, l’única fórmula lícita que permet actuar unilateralment és l’aplicació de l’article 78 del conveni, el despenjament salarial, que requereix demostrar documentalment a la Comissió Paritària que l’aplicació de les taules salarials del Conveni portaria al tancament definitiu de l’empresa.
• És lícit que la patronal apliqui rebaixes salarials sense passar per negociació col·lectiva?
  No ho és al nostre sector, però les organitzacions patronals interpreten que el VII Conveni de la XHUP a la seves Disposicions Addicional Primera i Final Tercera justifiquen la inaplicació parcial del Conveni perquè condiciona els compromisos d’homologació retributiva a la percepció per part de l’Administració sanitària dels recursos econòmics que financin la seva aplicació. Resumint: que el conflicte va per llarg i al final acabarà decidint l’autoritat laboral, amb poques possibilitats de què la interpretació de les patronals triomfi, motiu pel qual es mostren disposats a pactar.

SOBRE ELS LLOCS i LES CONDICIONS DE TREBALL

• Pot haver acomiadaments?
  Malgrat no és provable al menys a curt termini, aquesta possibilitat certament va ser mencionada pel Gerent a la reunió del dia 10 de juny. Irònicament contribuïa a desmuntar un dels arguments més estúpids dels què justifiquen les retallades: com que els funcionaris tenen segur el seu lloc de treball han de contribuir a l’esforç general sacrificant el seu salari. Aleshores què passa amb nosaltres? Podem ser acomiadats i estem de fet pitjor retribuïts. Com es justifica al nostre cas el sacrifici? D’altra banda, recordem que hi ha una reforma laboral en procés que de ben segur facilitarà i abaratirà l’acomiadament de treballadors.
• És cert que perillen els dies de lliurança, permisos, etc…?
  Només si s’acorda en l’àmbit de la negociació col·lectiva a nivell de sector. Qualsevol incompliment del conveni, també pel que fa a la jornada, serà denunciat a les autoritats laborals.
• Una rebaixa salarial comportarà també una rebaixa en les càrregues de treball?
  No. De fet es veu venir un augment de les càrregues de treball en forma de no cobertura de vacants aquest estiu. A l’HGG sempre s’ha excusat com “casos aïllats” les “inter-substitucions” (fas la teva feina i la del company que està absent), però un estudi de la Secció Sindical UGT a l’HGG durant l’any 2009 dóna a entendre que és una pràctica conscient i sistemàtica de la Direcció. Enguany serà descarada.

SOBRE LA VAGA a l’HGG

• Quina participació va tenir?
  Només 32 treballadors, dels quals 10 eren representants dels treballadors, van exercir el seu dret a vaga el dimarts 8 de juny, sacrificant part del seu salari. La concentració davant l’edifici ambulatori de les 16 hores va comptar en algun moment amb la participació d’uns cinquanta treballadors molt reivindicatius.
• Quina valoració fan els convocants de la jornada de vaga?
  La UGT considera que la jornada de vaga va ser una fracàs de participació sense pal·liatius, el qual va destacar encara més l’exemple de consciència col·lectiva i solidaritat que van donar alguns treballadors, renunciant a formar part d’uns mínims abusius o fent aportacions importants a la “caixa de resistència” que van permetre reunir 608 euros.
• Què hauria passat si la vaga a l’HGG hagués estat un èxit?
  El gerent de l’Hospital mai s’hauria atrevit ni tan sols a mencionar algunes de les barbaritats que va exposar a la reunió del dijous 10 de juny.
• Què caldrà fer a partir d’ara?
  Esperar la resolució dels conflictes col·lectius que es vagin plantejant i de la negociació que es produirà a nivell de sector. El calendari és ple de dates clau:
  • la posició de la UGT es definirà avui 15 de juny en assemblea de delegats a Barcelona
  • el dimecres 16 de juny la patronal i els sindicats del sector es reuniran novament en el marc de la negociació del nou conveni
  • el dijous 17 de juny una nova reunió del Comitè d’Empresa de l’Hospital amb gerència tractarà de clarificar alguns aspectes de la retallada
  • el dilluns 21 de juny el director general de l’Hospital de Granollers ha convocat una reunió general informativa

Paral·lelament a tot això es debatrà en el Congreso el decret llei de reforma del mercat laboral. Aquest fet no és ni molt menys anecdòtic si tenim en compte que, a banda dels acords de sector que es puguin assolir, aquesta reforma podria facilitar l’acolliment a l’article 78 del nostre conveni: la clàusula de despenjament salarial, que podria afegir encara més “mesures de contenció de la despesa” als diferents hospitals en funció de la seva situació econòmica, en addició a les pactades a la mesa negociadora del conveni.

CONTENCIÓ DE CONDUCTS AGRESSIVES. Prevenció del maltractament al personal hospitalari (20 hores)

TÈCNIQUES DE SUTURA i EMBENATGE FUNCIONAL (30 hores)

*ATENCIÓ: ALGUNS DE VOSALTRES ESTEU INSERINT AQUESTA ADREÇA ALS CERCADORS (GOOGLE, YAHOO, etc..) ERROR! NO US CAL CERCAR RES, INTRODUIU https://correu.fhag.es/ DIRECTAMENT A LA BARRA D’ADRECES DE L’EXPLORADOR

• Us apareixerà una pàgina advertint que no existeix certificat de  seguretat per aquesta web, i tres opcions: TRIEU LA NO RECOMANADA

no tingueu por de contradir les recomanacions de les autoritats

Efectivament, la nostra benvolguda empresa ens proveeix de correu html en una web no certificada. Què esperàveu?

la barra d'adreces apareixerà en vermell. NO PASSA RES

• Arribareu a la següent web. Aquí només cal picar el correu electrònic de l’empresa al camp Dominio / nombre de usuario (podeu fins i tot picar-lo sense @fhag.es). Introduïu la contrasenya que feu servir actualment a l’Hospital i piqueu al botó d’Iniciar sesión (les opcions Equipo público / Equipo privado no suposen cap diferència)

ja gairebé ho teniu

En teoria, tothom està autoritzat a consultar el compte de correu corporatiu des del seu ordinador particular. Per possibles problemes, consulteu amb els de sempre: Informàtica.

UGT FHAG

Secció Sindical UGT

Hospital General de Granollers

Principio de Hanlon; ©Wikipedia

Cada vegada és més freqüent sentir al nostre hospital que un o altre treballador ha estat víctima de “mobbing*”, gairebé sempre assenyalant als comandaments com potencials assetjadors. Tots els estudis coincideixen a indicar que es tracta d’un fenomen amb una prevalència a les organitzacions empresarials molt més gran de la que a priori es podria pensar, però cal no confondre’l amb l’exercici inadequat, i a vegades ostensiblement malaltís, del poder de direcció. En la majoria de casos ens trobarem davant d’un “jefe tòxico”, en expressió de Piñuel y Zabala (2004) i no d’un autèntic assetjador. D’altra banda, quins són els trets que caracteritzen a un mal cap ? o, per enfocar el tema de forma proactiva, com ha de ser un bon comandament ? El psicòleg Ángel Fernández Muñoz (2007) a partir d’una enquesta a més de 3.000 persones sobre els trets característics del seu comandament immediat resumeix els 10 comportaments més irritants i també els 10 que més agraden.

Convé conèixer què és i com es manifesta el mobbing per tal d’arribar a la veritable arrel del problema. Per això us oferim la possibilitat de consultar les 45 estratègies d’assetjament del qüestionari original de Leymann (LI PT- 45 Leymann Inventory of Psychological Terrorization) adaptades per González de Rivera i complementades amb 15 estratègies més detectades al nostre entorn.

Per últim, com a sindicat ens correspon clarificar quines són les possibles actuacions d’una Inspecció de Treball davant una denúncia per assetjament, i quins són els elements que la Jurisdicció Social requerirà per determinar que realment ens trobem davant un cas de mobbing. Les quatre condicions que necessàriament s’han de donar des del punt de vista legal resten perfectament detallades a l’extracte del MTAS.

Amb aquest post la UGT a l’Hospital de Granollers pretén cridar l’atenció sobre la importància de promoure un canvi lent però constant d’organització cap a models organitzatius on la responsabilitat, la comunicació, els objectius… defugin dels clàssics patrons verticals, tan dependents de la capacitat de lideratge, cap a models horitzontals, integradors i participatius, més intensius en valors de treball en equip i responsabilitat compartida i adreçada a metes del treball diari.

En definitiva, estem convençuts que a l’Hospital de Granollers no calen ni més ni millors caps, sinó una cultura de treball diferent que aprofiti al màxim el coneixement i l’experiència de tots i cadascun dels professionals. No hi ha dubte que el clima laboral podria millorar, com també milloraria la qualitat de l’atenció que oferim als ciutadans.

Cliqueu aquí per conèixer més detalls del curs: TREBALL_EN_EQUIP[1]

que es farà a l’Aula de Docència de l’Hospital de Granollers els dijous 3, dijous 10 i 17 de juny i 1 de juliol de 2010 en horari de 15’30 a 19’30 h

*El concepte mobbing, o assetjament psicològic, va ser introduït a la dècada dels 80 pel psicòleg alemany establert a Suecia Heinz Leymann i prové del verb anglès to mob (renyar, atacar, maltractar, assetjar) que s’utilitza en etologia (la ciència que estudia el comportament animal) per descriure la conducta defensiva d’alguns grups de petits ocells consistent en combatre a un enemic més gran assetjant-lo constantment després que un d’ells el marqui.

Pòster Mobbing_UGTFHAG

Secció Sindical UGT

Hospital General de Granollers

Si estàs interessat/da en fer el curset de Treball en Equip deixa el teu mail a “Deixa un comentari”

REUNIÓ DEL 26 OCTUBRE 2OO9 AMB DIRECCIÓ D’INFERMERIA

En primer lloc volem, agrair la informació que ens han donat, però creiem que hem d’exposar la situació que estem vivint des del febrer de 2008, amb la centralització de la gestió d’infermeria i que considerem ha estat una mala gestió:

 No existeix continuïtat amb les plantilles.

 Les cobertures es fan dia a dia.

 Fa més de dos anys que hi ha corretorns sense cobrir.

 Les reduccions de jornada i permisos es cobreixen dia a dia , en moltes ocasions no es cobreixen o ho fan en excés.

 Els problemes personals de calendaris els hem de tractar amb les secretàries i elles no solen solucionar res.

 Les vacances s’han de demanar el mes de febrer per poder planificar els calendaris del personal que té part variable i això no s’ha complert. Aquest estiu passat no s’han confirmat les vacances fins el moment d’agafar-les i s’han cobert com si fossin imprevistos. Cada dia una persona diferent, això ha fet que quedin sense cobrir alguns dies de les nostres vacances.

 Fàcilment queden dies descoberts per fer-ho a última hora, es tapen forats amb personal amb poca experiència o experiència nul•la amb el servei.

 Quan demanem un dia i dipositem la sol•licitud a la bústia conforme hem demanat aquest dia no tenim cap justificant i no obtenim resposta fins l’últim moment, si és que arriba.

 EI supervisor de nit ha deixat de ser una figura referent, ara ja no té l’autonomia per gestionar el seu personal amb el perjudici que això suposa per aquest torn. Als torns diürns també succeeix el mateix.

En quant a les persones que tenen part variable:

 Canvi de calendaris contínuament.

 Els calendaris que té gestió d ‘infermeria no coincideixen amb els que tenen els treballadors.

 Hi ha gent amb dies vermells a casa que no els truquen i personal que es passa d ‘hores Es deneguen dies personals a personal amb contracte de TP perquè el demana en cap de setmana.

 S’ha de tenir en conte als corretorns a l’hora de planificar la part variable, el corretorns no pot quedar-se en unes condicions per sota de la nova figura de TP/pool que es vol crear.

 El personal que arriba nou té un calendari més estable que el personal més antic.

 Ja sabem que s’ha d ‘estar per quan es truqui, però hi ha moltes vegades que el personal ha de córrer per poder cobrir una vacant que fa tems que es podria haver programat.

 Recordar que el personal de contracte també té família i necessitats personals i socials com tothom.

També volem exposar els següents punts:

 Els objectius se’ns han donat massa tard amb ítems impossibles de complir dintre de l’horari laboral. És impossible que tot el personal d’un torn treballi una trajectòria dintre de l’horari laboral.

 Irregularitats en l’atorgació de places d’auxiliar per una ineficaç gestió de la Direcció i retard en l’atorgació de places de DUEs pel mateix motiu.

 El mes d ‘octubre s ‘informa al personal d’algunes unitats de que deu dies a l’empresa, fet que no té explicació doncs seguim la mateixa cadència que l ‘empresa ens va donar en l’última reducció horària de conveni, a on van reduir minuts i dies.

 Cal recordar que el personal d ‘ hospitalització teníem encavalcament entre torns que vostès van treure, quan això es va demandar nosaltres vam guanyar la sentència. Però els hi vam cedir a canvi de gaudir de dies de festa que nosaltres poguéssim escollir.

 Actualment continuem encavalcant n els canvis de torn a conta nostra per oferir un servei de més qualitat a l’usuari. Per tant creiem que no es just que ens treguin dies per no arribar a la jornada quan en realitat la sobrepassem.

 Posem de manifest que no estem disposats a perdre ni un sol dia dels que tenim actualment.